Cèl·lules T

Sinopsi

Un cercle de cadires buit espera que un públic i uns actors ocupin els seients per començar la sessió d’Ajuda a Afectats pel VIH. La tensió i l’estranyesa del públic i la disposició espacial es converteixen en elements fonamentals per a la recreació del que eren aquest tipus de reunions. Una actuació realista ens acosta a un pedaç de vida d’aquella malaurada època. La no teatralitat i l’apropament al teatre-document són claus de l’escenificació. No hi ha escenari si no hi ha platea, no hi ha actors si no hi ha públic, no hi ha efectes fora del cercle. La terapeuta, també usuària del grup d’ajuda integral, dona la benvinguda i estableix unes normes, i a partir d’allà els monòlegs aniran trobant el seu espai d’expressió en aquest cercle, on actors i espectadors formen part d’una mateixa cèl·lula, d’un mateix espai.